|
| La uida's breu / e l'art se mostra longa | | | | l'esperiment / defallen tota cosa | | | | l'enteniment / en lo mon no reposa | | | | al juhi d'hom / la ueritat s'alonga | | | | no solament / es falta de natura |
5 | | | mas nos meteix / fem part en l'ignorança | | | | aquesta es / en tant gran abundança | | | | quel mon nos es / tenebra moltoscura. | | |
-f. 206v-
| | Qui tant no sab / en dos errors concorre | | | | ignora si / no ueu lo temps quil corre. |
10 | |
|
| Naturalment / ignorancans guerreja | | | | en esta part / no podem d'ella storcre | | | | per altres parts / li podem cami torcre | | | | mas no uolem / de que'n s'cosa leja | | | | ço que libert / es a nos qu'aprenguessem |
15 | | | noy treballam / per nostra negençia | | | | e mal fahent / debe fahem sciença | | | | donchs com sera / que res debe ntenguessem | | | | Per dues parts / l'ignorança es tanta | | | | quel mes sabent / de si mateix s'espanta |
20 | |
|
| Deu no ntenem / sino sots qualque forma | | | | presa pel seny / e deu no es sensible | | | | mens es a nos / substantia coneixible | | | | l'enteniment / ab la raho la forma | | | | los accidents / sol bastam a coneixer |
25 | | | e hauem ops / quels migs dispost sien | | | | embarchs hauem / tant quel juhi desuien | | | | mudant juhi / minuant , e fahent creixer. | | |
-f. 207r-
| | Nostre saber / a molt poch nos abasta | | | | e passio / totalment lo degasta. |
30 | |
|
| Qui es aquell / materia conega | | | | sino perque / la formas potentendre | | | | lo different / deles coses compendre | | | | no es en hom / son saber noy aplega | | | | ela uirtut / que del compost resulta |
35 | | | com e perque / nos pot saber com passa | | | | unanintat / ne surt dela lur massa | | | | diuersa ell / nom cal d'aço consulta | | | | D'aram y estany / ueu hom exir lo coure | | | | quel fort acer / en força nol pot noure |
40 | |
|
| Leixant apart / les coses amagades | | | | que no'ntenem / e menys de nostra colpa | | | | e ymaginant / l'ignorar quens ancolpa | | | | sins pream poch / no cometem errades | | | | fins auenir / que nons plau conexença |
45 | | | de nos mateix / axi de cors com d'arma | | | | d'aquest saber / cascu ses mans des'arma | | | | de mal de si / algu nol plau sciença. | | |
-f. 207v-
| | Apres saber Deu ueritat primera | | | | segona es denos / sciença uera. |
50 | |
|
| Creixent saber / l'ignoranças desperta | | | | al qui mes sab / li corre major dubte | | | | en aquell temps / que ser nose no dubte | | | | al grosser foll / tota cosa l'es certa | | | | en son saber / algun nos glorieje |
55 | | | algu no sab / del saber lo subiecte | | | | l'anima es / e sol sabem l'effecte | | | | l'essencial / molt saber lo cobeie | | | | Car los passats / foscament la sentiren | | | | e los presents / a lur delits se refiren. |
60 | |
|
| En general / parlar mi no contenta | | | | mas en donar / del que yo diich exemple | | | | los fets del mon / ab ansia contemple | | | | dant afalach / y axi mateix l'ampenta | | | | per nos lançar / al apetit sensible |
65 | | | sens retenir / e metre'n aquell tempre | | | | se fa l'hom foll / ignorant per a sempre | | | | lo refrenat / es casi no possible. | | |
-f. 208r-
| | La uoluntat / no solament altereu | | | | l'enteniment / d'entendre dispoderen. |
70 | |
|
| No se algu / que preu lobe que acusa | | | | fretura fa / donarli sa estima | | | | axi mateix / per fretura s'estima | | | | molt mes de dret / e contra noy hascusa | | | | tant solament / lobe que uirtut causa |
75 | | | quil posseheix / lo basta per coneixer | | | | los altres tots / lur preu nos pot pareixer | | | | es la raho / car no han ferma causa. | | | | Lur fonament / esta sobre falsia | | | | opinio / tot son esser cambia. |
80 | |
|
| Molt hom conech / cuytat corrent al metge | | | | dient sos mals / per fer sa uida larga | | | | del esperit / algun hom nos allarga | | | | en demanar / quin mal lite lo setge | | | | qui sera l'hom / qui al uehi demane |
85 | | | de sos mal fets / puix asi ell cobre | | | | lo qui te clau / y a si mateix no obre | | | | qui sera'quell / qui obrir li comane | | |
-f. 208v-
| | No es algu / qu'asi mateix no menta | | | | persa lahor / de falsias contenta |
90 | |
|
| Puix l'apetit / a si l'entendres porta | | | | tant que lo uer / en falsia li torna | | | | en poch instant / entre uer y fals borna | | | | crehent de ferm / e puix fe no comporta | | | | noy ha res clar / qu'enteniment entenga |
95 | | | elapetit es bastant / l'escuresca | | | | car tota res / obs es ques aperesca | | | | qui es que poch / o massa nol'estrenga | | | | Afectio / l'intendre desordena | | | | tots soms extrems / ab aquesta cadena |
100 | |
|
| Quant per son mal / homix d'aquella senda | | | | de paradis / quen gros li es mostrada | | | | tota l'altra / l'es carrera molt errada | | | | res noy coneix / no haja obs esmenda | | | | no coneix Deu / ne si e menys Natura |
105 | | | e tot saber / sobr'aquest se treballa | | | | e res noy sab / e dintre si's baralla | | | | donchs qui es lo foll / quen son saber s'atura | | |
-f. 209r-
| | L'hom deu saber / e fer quen sa fi reste | | | | e quen tot l'als / lo costat flach hi preste. |
110 | |
|
| Qui pot saber / com sa passio senta | | | | en temps uiuent / si la present ignora | | | | del que fa juhi / que riura ell ne plora | | | | e pens'amar / e amar d'ell l'absenta | | | | axi com l'hom / no sab que dins si porta |
115 | | | e ueu se sa / e te la mort de costa | | | | y aquell qui ha / lapersona disposta | | | | per uiure molt / la mort ja te ala porta | | | | Tal obra fan / en nos a mor y ira | | | | que no sabem / qual dells en nos segira. |
120 | |
|
| Perque restas / l'obra de deu perfecta | | | | eque sa fi / l'home pogues atendre | | | | fon gran raho / que d'ell pogues entendre | | | | tant que uers ell / anas carrera dreta | | | | d'aquest'auant / lomes foll ques ergulle |
125 | | | en son saber / puix lo uer lis amaga | | | | lo saui hom / se coneix esta plaga | | | | e pren ne tant / que de fe nos despulle | | |
-f. 209v-
| | Esser un Deu / l'enteniment ho mostra | | | | en lo restant / es menester la fe nostra. |
130 | |
|
| Alguns seran / que passen mes uergonya | | | | de no saber / que de mals homens esser | | | | ans que grosser / uolrien lur desesser | | | | e lur voler / de bon saber se lonya | | | | no solament / aquell no consegueixen |
135 | | | mas d'hon se pren / no saben e que dona | | | | passant dolor / l'arma e lur persona | | | | en tot quant fan / e aco no coneixen | | | | Axi com l'hom / que uiu en la galera | | | | que ja pudor / l'es olor falaguera. |
140 | |
|
| Quals son aquells / qui en lo mon pratiquen | | | | sens mass'amar / les coses agradables | | | | si retrahent / d'aquelles atractables | | | | retrahentse / deles quel damnifiquen | | | | en carn sens carn / uiu qui pelmig camina |
145 | | | e no ueu hom / qui uajen per tal uia | | | | de mi confes / que mon juhis'cambia | | | | uolantse lla / hon passio l'affina | | | | Lo metge qui / algust agror li alta | | | | no la tolrr' / en persona malalta |
150 | |
|
-f. 210r-
|
| Sens cas uengut / mas concebut en pensa | | | | segons qual es / l'enteniment se uolta | | | | la hon amor / o ira no es tolta | | | | deuer en falls / defalls en uer dispensa | | | | lo cas e lloch / tot son esser li muda |
155 | | | e no es res / que dos cares ho50 mostre | | | | e per son mal / hom diu lo pater nostre | | | | bon es la mort / segons en qui's uenguda. | | | | Tostemps hauem / un mouiment molt uarj | | | | d'altre mogut / e tostemps ordinarj. |
160 | |
|
| Nostr'apetit altre mouent lo mena | | | | no pas aquell / quen general be's gita | | | | lo loch hon es / otal be hom cogita | | | | son los esguarts / que per brutshom s'ordena | | | | l'enteniment / e pres çerca la uida |
165 | | | com aquest be / del loch hon haja traure | | | | ans fal juhi / l'enteniment ha caure | | | | sino es alli / hon trobar lo uolria | | | | Lo mal es be / elo be mal retorna | | | | algun no sab / sa nau per quin uent borna. |
170 | |
|
-f. 210v-
|
| Semblant me trob / alqui alegre canta | | | | e porta l'cors disposiçio mala | | | | que pleuresis / o gota l'cos senyala | | | | e altres mals / quel esmentar espanta | | | | e com aquest / de uiure ja no pensa |
175 | | | torna cobrar / sanitat mes perfecta | | | | apres li ue no sab d'hon la sageta | | | | quelfa morir / sens'alguna deffensa | | | | Lo que pensam / quens fara nostra casa | | | | allo mateix / la destru e l'abrasa. |
180 | |
|
| Tot hom es foll / qui molt del mon s'alegre | | | | puix no hayfi / e si es sospitosa | | | | lo desijar / es cosa treballosa | | | | lo possehir / fa l'hom trist o alegre | | | | lo pus sauent / no sap ne'nten que uulla |
185 | | | quant deu plorar / d'algun fet ell uol riure | | | | cor ala mort / pensant anar a uiure | | | | de casa ix / quant coue ques reculla | | | | Per un be / poch s'anima e cos dona | | | | e per son mal / si mateix tot bandona. |
190 | |
|
-f. 211r-
|
| Qui pot saber / que dells los fats ordenen | | | | quant com e hon / finara los seus dias | | | | fugint la mort / hiua per dretes uies | | | | no sab los migs / s'inmal o be l'amenen | | | | ell ua denit / sens bruxola o carta |
195 | | | menys de pilot / enla canal de flandes | | | | e cuyd'anar / en coll d'homens en andes | | | | trahent se joch / del qui del mon s'aparta. | | | | Tot aço fan aquells qui hom diu sauis | | | | talexemplar / trahen los nets del auis |
200 | |
|
| Hon se recull / en nos tant'ignorança | | | | obran en ferm / sobr'incertes uentures | | | | e pledejam / ab molt amargues cures | | | | lo tan incert / ab tant ferma sperança | | | | Si com / l'orb foll / corrent tira sa uia |
205 | | | e no sab hon / sia son dubtos terme | | | | e caminant / no ueu hon lo peu ferme | | | | trencant ual'coll / e si no consegria | | | | tal es aquell / qui be final uol traure | | | | dels bens del mon / e assi ueig tots jaure |
210 | |
|
-f. 211v-
|
| Com lo maluat / qu'esperiment assaia | | | | peraguarir / del cos, e amargosos | | | | e son uerins / pera la mort cuytosos | | | | altres no sab / o no te ab quels haja | | | | ne pren aquell qui en lo mon treballa |
215 | | | per conseguir / ab que lo uoler farte | | | | e nos pot fer / puix quelyer fi'n aparte | | | | en les restans / fins be y mals se treballa | | | | Los bens del mon / mostren fi eno tenen | | | | car no son farts / los qui mes d'ellne prenen. |
220 | |
|
| Tots quants bens son / fora dela persona | | | | si be es pensat / en degun fi termenen | | | | es algun fi / los quals atenyent uenent | | | | mas lo derrer / es qui ben sens mal dona | | | | enlos primers / la pensada delita |
225 | | | no sens dolor / car despit seremija | | | | nos troba fi / en res que hom desija | | | | si donchs no fa / la pena termenada | | | | Senyal es cert / que hon mal se pot metre | | | | al final be / e uer nos pot remetre. |
230 | |
|
-f. 212r-
|
| Dels fets la fi / ela mort ne termena | | | | e fins aqui / algu no es bon iutje | | | | <qui es aquell / qui dretament iutje> | | | | de ço que fa / sin haura goig o pena | | | | les fins dels fets / estan encadenades |
235 | | | secretament / que no es ull les ueja | | | | la pus gentill / senyala cosa leja | | | | si nos ueu tost / trau cap ales uegades. | | | | Si com lo temps / humit lo sech senyala | | | | los fets del mon / uan de bon'obra'n mala. |
240 | |
|
| Cobrir no puch / la dolor quim turmenta | | | | uehent que mort / son aguait me descobre | | | | lo cami pla / de perdre uldam obre | | | | e traurem uol / del mon sens dar empenta | | | | car tot primer / virtut del cos m'hatolta |
5 | | | ja mos cinch / senys / no senten lo que solen | | | | los apar dins / de gran por ja tremolen | | | | l'enteniment / de follia tem uolta. | | |
-f. 214v-
| | La uelledat / en ualencians mal proua | | | | e nose com / yo faça obra noua. |
10 | |
|
| Omort qui tols / a tot uiuent la uida | | | | tu est dolor / atot humana pensa | | | | atu no tem / qui enti james pensa | | | | o qui en Deu / ha uoluntat unida | | | | entr'aquest dos estats / es tot lo poble |
15 | | | e yo confes / esser de aquest nombre | | | | e ue per temps / que de por yom assombre | | | | e puix la pert / mas no ue de part noble | | | | De passio / parteix ode follia | | | | e tembre torn / tant quem es dolençia |
20 | |
|
| Qui pot saber / quant est abominable | | | | destrohint quant / nos atorga natura | | | | hoc e tot ço / qu'll mateix se procura | | | | fent racional / per uirtut l'assensible | | | | delitant se / tant com delit delita |
25 | | | car de un poch / tot hom delitat uiure | | | | los bens forans / qui porten ben e riure | | | | en lur poch be / del mal porten sospita. | | |
-f. 215r-
| | Mas aquells grans / e propris tu fas perdre | | | | tu has ja fet / un bon hom fer esperdre. |
30 | |
|
| Donchs qui sera / quel cor noli tremole | | | | uehent que tu / li tols de home esser | | | | qui pot pensar / la dolor del dessesser | | | | e de tant mal / qui es lo quis console | | | | tots quants son / morint hon tu anulles |
35 | | | e fas morir / aquells que ab si porten | | | | la uida d'hom / e d'aquella s conforten | | | | grans benifets / tu destuus abtes butlles. | | | | Qui uol mirar / ab uista sensitiua | | | | quant mes bens ha / de tu mes s'esquiua |
40 | |
|
| De tots los bens / que dona la fortuna | | | | si tols aquels / no sen deu l'home dolre | | | | car menys de tu / yols ueig amolt hom tolre | | | | quils donals tots / e noyha colp'alguna | | | | tu sens res dar / destruus quant ella dona |
45 | | | tement atu / en res hom no reposa | | | | abtu ensemps / noyha l'monbona cosa | | | | plaent pensar / prop detu nos condona | | |
-f. 215v-
| | Tu est dolor / que totes dolors passes | | | | tu est al ham / com al cauall mordaçes |
50 | |
|
| Tots los bens tols / de fama gloriosa | | | | ede honor degudament guanyades | | | | e ueure si morals uirtuts justades | | | | fahent en l'hom / la pensa delitosa | | | | apres d'aço / qui pot donar estima |
55 | | | al sobiran delit / quen surt del obra | | | | felicitat / que propri nom l'insobra | | | | e fa que nos / prop lo çel nos arrima. | | | | Nons hi fa'ntrar / mas noy entram sens ella | | | | e destruhint l'hom / tu destruus aquella. |
60 | |
|
| Com pus subtil / es nostra conoxença | | | | pus doloros / es son cruel damnatge | | | | l'hom quil sentir / e l'entendr'ha saluatge | | | | no sent delit / ne del mal soffirença | | | | d'amor nos ue / la dolor que tuns dones |
65 | | | perquen tols ço / que nostre uoler ama | | | | no sols honors / fills riquea efama | | | | mas tot lo be / que senten les persones. | | |
-f. 216r-
| | Ta fort dolor / ablo sentir jutjada | | | | trau de tot seny / quant es ymaginada. |
70 | |
|
| L'obra sera / en l'esguart de molts gasta | | | | perque nosplich / molts casos en quens toques | | | | en compte son / les pedres de les roques | | | | mas dir tots mals / lengua d'hom no abasta | | | | dones dolors ab delits acostada |
75 | | | lo qui la sent / no coneix que tal sia | | | | aquesta es / quant parteix companya | | | | entrels amants / qui han uida mesclada. | | | | Quant los delits / semembren dela uida | | | | e ta dolor / abdelit es sentida. |
80 | |
|
| Diuersitats / de dolors en l'hom portes | | | | aço's deue / segons que anos trobes | | | | tot mal estant / com lo delit quens robes | | | | perço tostemps / nom de cruel reportes | | | | tant solament / alqui'n Deu espera |
85 | | | [...] | | | | tu bona est / alqui ntu gran be troua | | | | anant enloch / hon es bona spera. | | |
-f. 216v-
| | Ab tot aço / noli desplau lo uiure | | | | e quant li uens / no's ha parell'a riure. |
90 | |
|
| Passats son ja / los qui mort desijauen | | | | per conseguir / gloria'n laltre segle | | | | e molts antich / quils fo la raho regle | | | | en obrar ço / que per uirtut obrauen | | | | carnals delits / fan al hom la mort tembre |
95 | | | puix son aquells / quen molt natura plaen | | | | los del compost / plaent hoc edesplaen | | | | e lur eçes / la raho uol quens membre | | | | E sils repren / e tolr'aquells no basta | | | | ja sents la mort / per aquells dolor tasta. |
100 | |
|
| Los purs delits / que pels senys homensenten | | | | be atemprats / la dolor no si mescla | | | | e los que son / d'enteniment sens mescla | | | | que lo exces / no toquen ne consenten | | | | quant al millor / estat d'aquest hom munta |
105 | | | lo seu recort / lurdelit dolor torna | | | | e donchs quant mes / si l'animas contorna | | | | dins enlo cors / e per exir apunta. | | |
-f. 217r-
| | Jaquint son be / e tant quant hom pot rebre | | | | en semblant cas / lo leo torna lebra. |
110 | |
|
| A tu no tem / qui non parteixla pensa | | | | car passio / fa loch ala costuma | | | | axi mateix / basta leuar la suma | | | | que l'hom no deu / tembr'elque nos defensa | | | | entu pensar / los delits nos deliten |
115 | | | no delitant / pertsel amor de uida | | | | lla donchs / uirtut setroba enfortida | | | | los sensuals / en lo començ despiten. | | | | De ques nodreix / una terrible brega | | | | e no fa poch / loqui a uencre plega |
120 | |
|
| Axi com es / pintada la fortuna | | | | ab dos esguarts / hu trist e l'altre alegre | | | | mirant lo trist / restal cor d'home negre | | | | per l'altre sguart / noy ha dolor alguna | | | | axi detu qui ab seny t'ymagina |
125 | | | no es dolor / qui entu no fenesca | | | | equi trobar / teuol dolça com bresca | | | | noli falras / e de mals medicina | | |
-f. 217v-
| | E de sabor / entre dolça y amarga | | | | y al desperat / sit requer tu est larga. |
130 | |
|
| Ja son estats / qui tal nunca sentiren | | | | e molts uiuints / ta força han prouada | | | | a lur semblant / uehent te acostada | | | | e tot poder / de bon grat obeiren | | | | e la raho / per sa uirtut los força |
135 | | | de fer se forts / puix largament hi basta | | | | algu d'aquest / mescladament se tasta | | | | lo de cor flach / no creu aquesta força | | | | Mas aço's uer / quel saui no'spantes | | | | caure nol fas / mas aterra'l decantes. |
140 | |
|
| Nostra uirtut / sent en deu esperanca | | | | basta que mort / ab ardiment se prenga | | | | ab molt delit / mas no'n tant que's estenga | | | | colre dolor / mes adonar temprança | | | | tal que delit / la dolor sobre puja |
145 | | | delque s'ateny / gran delit a sa hora | | | | d'hon l'armatem / e la carn agre plora | | | | tot elector / d'electio s'enuia. | | |
-f. 218r-
| | Car l'esperit / es prompt a la mort prendre | | | | mas lo compost / nos pot atant estendre. |
150 | |
|
| Aço apar als homens gran miracle | | | | quela uirtut / tant lo cor enfortesca | | | | que la sabor / del fel se torne bresca | | | | l'home fahent / asi mateix obstacle | | | | per una part / ell requer de mort fruyta |
155 | | | per altra ua / corrent enuers aquella | | | | aquest contrast / tot ardiment exella | | | | e dura tant / fins ueure qui uenç luyta. | | | | E si l'hom uenç / la mort es auisada | | | | matant la carn / que sies subjugada. |
160 | |
|
| Dret natural / es que l'hom la mort tema | | | | axi mateix / ha rahons contr'aquella | | | | tot quant que mor / a dolor s'aparella | | | | car se corromp / e donch la pus extrema | | | | la part del hom / que la mort sinyoreja |
165 | | | porta dolor / per la raho sus dita | | | | per l'esperit / qui no mor se delita | | | | en fer contrast / o por l'es cosaleja. | | |
-f. 218v-
| | Sens esperar profit / d'alguna cosa | | | | se met amor / per la uirtut dins closa. |
170 | |
|
| Delit dolor / din aquests se combatten | | | | hauent aquell / qui l'home part mes troba | | | | los qui no han / de uirtuts uestits roba | | | | ço perque fan / errat per dol ells maten | | | | e puixque lur / filla'n mans d'altri han messa |
175 | | | uolent de gent / honor e uana fama | | | | lur bon uoler / penja de falsa rama | | | | com delur fet / james han paga resa. | | | | Molt fan per poch / e aquell poch los tolen | | | | los ignorants / ylos que'nueja colen |
180 | |
|
| Aquell gran be / que pertua causas guanyaua | | | | elo delit / de uirtut fortalea | | | | causa li est / el destruus sens prea | | | | car morint l'honor / pert quant al mon afanya | | | | ço es greu fet / que mort qui tot be mata |
185 | | | fara l'honest / l'home espere decara | | | | hoc e la fi / queuha guanyat en cara | | | | puix a pres mort / no cobrara la data | | |
-f. 219r-
| | Ço perqueu fa / es fi mas no derrera | | | | puix apres mort / la major fi espera. |
190 | |
|
| Los qui la mort / per qualquesguart arrisquen | | | | o certament / aquella elegeixen | | | | alguna fi / bona hu mala coneixen | | | | crehent ser bo / com la uida y confisquen | | | | es ueritat / quil hom qui mort arrisca |
195 | | | menys d'esguart / ofen natura bona | | | | qui en lo cor / delhom ualeros sona | | | | quel preu desi / perla mort nos desisca. | | | | E d'aquest es / hom mateix lo uer jutje | | | | e noy ha qui / pus dretament ho jutje. |
200 | |
|
| D'aquella por / quels senys dela mort senten | | | | e les rahons / que contra d'ella's funden | | | | tots los escrits / dels passats ho abunden | | | | perço no dich / los mals que desassenten | | | | elos conforts / quel uirtuos hi aplica |
205 | | | yo no recit / ne coses permi lestes | | | | de Seneca / e moltes altres gestes | | | | quel cor del hom / contra l'hom mortifica. | | |
-f. 219v-
| | Ço que hom sent / per la mort no escusa | | | | lo sentir com / del animans acusa. |
210 | |
|
| Qui uol delit / odel mon esperança | | | | sils dol quant mor / prestey la paçiençia | | | | alqui serui / ab treball o sciençia | | | | donli remey / puix hac en ell fiança | | | | lo qui estal / deu esser marauella |
215 | | | com ans del temps / lo cor noli esclata | | | | uehent que mort / l'animat cors limata | | | | ne ha rahons / d'esforç'encontra d'ella | | | | Car de uirtut / moral no pres l'officj | | | | al cors el mon / ha seruit com a uicj. |
220 | |
|
| Ymaginant / es l'hom entres maneres | | | | esegons uiu / perla uida's babteja | | | | nom de brut pren / si uiu en uida leja | | | | si moralment / costumes ha d'hom ueres | | | | si sobre hom / passa la seua uida |
225 | | | e mes que hom / en angel se trasforma | | | | segons que uiu / depor de mort pren forma | | | | sabent que pert / edubta la exida. | | |
-f. 220r-
| | Molts son perdents / quen hauer por no uenen | | | | perquen'infern / no creen qu'alli penen. |
230 | |
|
| Qui pora dir / la dolor qui tormenta | | | | lo peccador / quant a la mort s'acosta | | | | perdent lo be / que deu esser de costa | | | | e tem anar / hon delit no s'esmenta | | | | si com al mon / los senys se delitaren |
235 | | | tots se dolran / hauent exces contrarj | | | | en per tostemps / car es tancat l'armarj | | | | hon son tancats / aquells que sins entraren | | | | Dolentse tant / com ferse pot ques dolguen | | | | no esperant / quela dolor los tolguen. |
240 | |
|
| D'aquells ho dich / quen ley donada uiuen | | | | tement infern / e paradis esperen | | | | dels hauents ley / e be no la cregueren | | | | perdent lo mon / del altre no's esquiuen | | | | ede aquests / ses deue morals uisquen |
245 | | | mas los demes / en uida uiciosa | | | | la mort los es aquests / tan dolorosa | | | | segon lo be / quels apar ques desisquen. | | |
-f. 220v-
| | Sauis antichs / en aço discordaren | | | | e different dolor / entrells jutjaren. |
250 | |
|
| Qui pora dir / que la mort mes l'agreuie | | | | o qui'n uirtuts morals / uol son be metre | | | | donantli mes / quel mon no pot prometre | | | | uiure sens por / assegurat degreuje | | | | o qui'n delits / sensuals mols abunda |
255 | | | ab altres molts / honors graus e riqueses | | | | mescladament / ab dolors entorn meses | | | | d'hon torn'atras / lo qui molt si profunda | | | | Yo prech atots / quem uullau d'affany traure | | | | a qual d'aquests / la mort deu mes desplaure |
260 | |
|
| Per delitar los homens / uida uolen | | | | e sens delit / en lo mon treballen | | | | e quant d'aquests / lo uiure losatallen | | | | tant han dolor / com delit hauer solen | | | | donchs puix delit major lo saui prenga |
265 | | | enson obrar / per conseguent en uiure | | | | en major grau / de dolor deu assiure | | | | que menys perdent / e menys delit atenga. | | |
-f. 221r-
| | Lo qui delit / hac ab dolor embolta | | | | ja ue a temps / pregar per uida tolta. |
270 | |
|
| Tal son etants / los mals que mort atraço | | | | naturalment / al cos e arm'ensemble | | | | que yom penit / dels que açi assemble | | | | pochs son segons / los que la mort abraça | | | | perque dire / dels que la mort aporta |
275 | | | al hom quant mor / e tem mesque nospera | | | | aquest es mal / de diuersa manera | | | | qui tem aques / en altrese deporta. | | | | Mas ha remey / en contra son damnatge | | | | la caritat / que no sia saluatge |
280 | |
|
| Qui en uirtuts morals ha uida feta | | | | e consegui lo be / d'hom pernatura | | | | fe caritat / ne de sperança cura | | | | com annimal / hom feu uida perfeta | | | | tots son dins si / e uisque'n alegria |
285 | | | menys de sentir / los mals que altres senten | | | | com uench la mort / ses penses no consenten | | | | quela dolor / terrible ab ell no sia | | |
-f. 221v-
| | Car per amor desi / feu sa fahena | | | | nol pagara / Deu enla part centena. |
290 | |
|
| Menys de ser bo / de son poder hom basta | | | | en fer juhi / quen deu es la fi nostra | | | | puix en est mon / nepres la mort se mostra | | | | en Deu roman / si raho nos degasta | | | | donchs puix no es / si quel home contente |
295 | | | en los dos mons / raho es que Deu sia | | | | car sino ell / altre nos trobaria | | | | que fora Deu / al entendres presente. | | | | Tant quantl'hom uiu / moral uirtut lo cumple | | | | mas apres mort / deu es lo qui l'hom umple |
300 | |
|
| Primer que leyes / fossen per Deu donades | | | | eper escrits / se regissen los homens | | | | dispondren uolch / natura molts a promes | | | | raels de be / Deu en l'hom ha creades | | | | ells de aço / una sciença feren |
305 | | | ab que lo mon / una part se gouerna | | | | los actes tots / dels homens subalterna | | | | los uells antichs / altra non conegueren. | | |
-f. 222r-
| | Hagren deu / conexença confusa | | | | perço la mort / a dolor los acusa. |
310 | |
|
| Tres principals / fins son d'hon homens obren | | | | una dins si / e laltra tota fora | | | | altra que dins / e fora de s'ignora | | | | per lur esguarts / aquestes se descobren | | | | uoler honor / gloria bens e fama |
315 | | | e tot quant ue / d'açident o natura | | | | y aquella fi / quen la uirtut atura | | | | d'aquestes fins / lo uoler d'hom s'enflama. | | | | L'altr'asen deu / que a si nos conuida | | | | fora nos es / mas nos del tot partida. |
320 | |
|
| Tot quant se te / per qualque sostinença | | | | falleix quant fall / aquell en quis fermaua | | | | fallint lo mon / quin ell se delitaua | | | | per si mateix / e no ha coneixença | | | | e qui dins si / e per si actes obra |
325 | | | uinent la mort / tot lo seu be ueu perdre | | | | e fara prou / defenentse d'esperdre | | | | puix s'arma es / de fora del cos pobra | | | | Aquell escalph / de qui en deu espera | | | | no troba'n si / per alguna manera. |
330 | |
|
-f. 222v-
|
| Puix que del mon / e dins si l'hom nosfarta | | | | sa porçio / major li esta certa | | | | puix apres mort / l'anima es incerta | | | | del infinit / e mes s'il creur'aparta | | | | donchs entengam / guanyar lo perdurable |
335 | | | aquest es deu / qui apres mort nos prenga | | | | qui l'infinit / a creure ferm s'estenga | | | | de paradis nos lunya ser amable | | | | Com son semblant / l'esperit lo cobeja | | | | e lo finit / persi te cosa leja. |
340 | |
|
| Quil esperit / infinit lo uol creure | | | | molt li es prop / que part de Deu lo crega | | | | e qui tornar / a son principi nega | | | | no li es luny / que toque'n descreure | | | | e donchs puix Deu / es lo principi nostre |
345 | | | complit es foll / qui tornar noy desija | | | | e qui del mon / perdent no sen fastija | | | | per chrestia / molt deuot nos amostre | | | | Deu e lo mon / ensemps nos poden cloure | | | | qui u uol fer tot / aparell se adolre. |
350 | |
|
-f. 223r-
|
| Deu es tot be / e lo mon son contrari | | | | e perço es / que lo que Deu no ama | | | | lo mon segueix / e no ab coxa cama | | | | quil mon serueix / no sper de Deu salari | | | | per menor mon / l'hom per tots se nomena |
355 | | | e lo major rassembla / 'n moltes coses | | | | aço es test / autentich menys de gloses | | | | que no es dar buyt / en la machina plena | | | | Tot axi l'hom / menys de obra no resta | | | | emala es / sino fa la honesta. |
360 | |
|
| Qui no uol be / forcat es que mal uulla | | | | l'indiferent / sens asseguarli terme | | | | poch es desi / no te res aques ferme | | | | nen mal ne ben / note loch quel aculla | | | | eno pot ser / quel entendre romanga |
365 | | | tant ocios / que deres no entenga | | | | e ue atart / quel uoler no s'estenga | | | | a res uoler / plahent o que sen planga. | | | | Donchs uullam Deu / aquella causa prima | | | | sino farem / de cosa uana stima. |
370 | |
|
-f. 223v-
|
| Algun tirant / no feu tant alta impresa | | | | quant ell a si / uolgue lo mon sots metre | | | | com feu aquell / que son uoler uolch metre | | | | guanyar lo çel / hon es tota riquesa | | | | per fer aço / lo seu cos met perterra |
375 | | | tolent desi / tots delits quel trobassen | | | | elegir uolch / penses quil ajudassen | | | | al esperit / pera la carn fer guerra | | | | e no ampra lançes / ne colobrines | | | | mas les uirtuts / morals ab les diuines. |
380 | |
|
| Mort lo mon tol / y al conquistant conquista | | | | e si conquer / lo cel pres mort 'n es digne | | | | e tant es l'hom / pus grosser e maligne | | | | com no conquer / lo mon qu'apres mort tista | | | | lo qual es fi / e lo present es uida |
385 | | | car lo mon es / perquels homens hi uixquen | | | | uida es perque / de uirtuts nos desisquen | | | | e uirtuts son / per fer a Deu paria | | | | E sil aquest / recors hom no encontra | | | | tot quant ha fet / en lo mon li es contra. |
390 | |
|
-f. 224r-
|
| Fe caritat / y esperanças hi porten | | | | mas fe roman / y esperança la porta | | | | car la raho / alli no les comporta | | | | creure no cal / ço quels ulls se deporten | | | | menys esperar / lo que present se mostra |
395 | | | mas fruirem deu / qui tant esperauem | | | | per caritat / amarem qui amauem | | | | aco sera / tota la gloria nostra | | | | Ella's la fi / e les altres son uia | | | | sen ella's foll / qui en deu spera y fia |
400 | |
|
|
| Nom clam d'algu / queun mon malhaja colpa | | | | sim clam demi / yon passe ja la pena | | | | defora mi / es la causa quil mena | | | | mas dintre mi / es aquell que m'encolpa | | | | ignor sim ue / per falta del entendre |
5 | | | per fals jutiar / les coses presentades | | | | o l'apetit per sobres / disijades | | | | fa que nom puch / d'ignorança deffendre. | | |
|
| Menys da mester / enteniment d'espendre | | | | tot quant deu fe / es bo persa natura. |
10 | | | ell establi / a tota creatura | | | | terme de be / sens poderne mes pendre | | |
-f. 224v-
| | el home foll / sa natura regira | | | | e met ualor / hon algun be nostroba | | | | despulla si / e dona l'estrany roba |
15 | | | graçia fa / desi mateix la tira | | |
|
| L'ull del hom pech / totes les coses mira | | | | de sobre si / essent elles iusanes | | | | a son uoler / uol portar les foranes | | | | en quant no pot / encontra Deu sospira |
20 | | | no compensant / com en ell es la falta | | | | per no dompdar / l'apetit no fartable | | | | pensant esser bastant / e sat durable | | | | cosa que sta molt baixa e par alta. | | |
|
| Assats en l'hom / es la raho malalta |
25 | | | qu'a son uoler / porta uol tota cosa | | | | ne sab que hom enlo mon no reposa | | | | si del forçat / que soffir se desalta | | | | donchs quant es foll / qui ua tras l'impossible | | | | ecreu de cert / ques ben leus de atenyer |
30 | | | ne sab / que son uoler / no pot estrenyer | | | | si donchs nol met / enlo cert e possible, | | |
|
-f. 225r-
|
| Aquell sentir / e l'entendr'es fallible | | | | ignorants ço / que al uoler abasta | | | | foll es aquell / qui uol de molla pasta |
35 | | | fer un escut / a tot colp inuencible | | | | donch que sera / dels qu'en les dones uolen | | | | amor gentil / mesclad'ab bonesa | | | | dient quels fa / fortuna gran malesa | | | | per no saber / d'hon los ue perques dolen. |
40 | |
|
| No saben poch / los qui molt amar solen | | | | saber d'hon ue / perqui dolor soffiren | | | | ab cor d'hauer / tot be complit requiren | | | | de don'amor / e per deu aquell colen | | | | per ignorar / amor e sa natura |
45 | | | e quenta y mal / la donam per mereixer | | | | cuyden que ço / quils da fam los deu pexer | | | | e dura tant / la fam com l'ora dura | | |
|
| Gracia teny / aquell qui no atura | | | | enla error / sino tant com ignora |
50 | | | mas conenexentla / moltes ueus senplora | | | | eno sen part / nen penedir met / cura. | | |
-f. 225v-
| | e moltes ueus / la falta coneguda | | | | partir sen uol / elo partir l'agreuja | | | | perque li plau / lo temps que si alleuja |
55 | | | es perant qual / part d'ell sara uençuda | | |
|
| Enemich es dela cosa sabuda | | | | l'enteniment / si ueritat no guarda | | | | donchs de amor / follia es la guarda | | | | puix dins breu temps de blanch en negre muda |
60 | | | no pens algu / la culpa d'amor sia | | | | ne del amat / mas del amant que ferma | | | | sa uoluntat / enloch tremolant ferma | | | | foll es aquell / quil uent fermar uolia. | | |
|
| Tot lo derrer / que l'hom en primeria |
65 | | | enon coneix / fins que no es temps ques faça | | | | quant l'apetit / totes coses abraça | | | | e leixar uol / co que uer nos poria | | | | lla donchs l'hom ueu / sies sabent l'errada | | | | com ne perque / no ateny lo que cerca |
70 | | | lo saui pren / lo profit de sa cerca | | | | lo foll roman / en sa trista'n contrada | | |
|
-f. 226r-
|
| Ans de hauer / la cosa desijada | | | | e de saber hauuda / quant contenta | | | | e ço no sab / hom si primer no tenta |
75 | | | l'affer desi / e del que li agrada | | | | e que primer / son apetit estrenga | | | | a no uoler / lo que raho no uulla | | | | del hom uestit / mal pendre fadespulla | | | | menys es de fer tolrel ans que la prenga. |
80 | |
|
| Pus facilment / yo crech quel hom atenga | | | | tolres desig / quen aquell metre terme | | | | qual es aquell / quen loch l'enegant ferme | | | | son peu / que tost / enterra no s'estenga | | | | donchs qui d'amor / segurament uol uiure |
85 | | | los mouiments / ab ferme rahons tolga | | | | e qui d'aço / no es bastant s'estolga | | | | mes prop li es / lo plorar que lo riure. | | |
|
| Acobejan eshom / primer delliure | | | | que per hauer / deles coses sciença |
90 | | | perque no te / franca loconoxença | | | | dones y amor / en loch degut assiure. | | |
-f. 226v-
| | nose com es / conexenca primera | | | | quels apetis / mortificats no sien | | | | ella ual poch / si ells cami desuien |
95 | | | y ells uan com orbs / si non prenen carrera. | | |
|
| A tots aquells / quenlo mon han manera | | | | de abraçar / totes coses mundanes | | | | compus ne hauran / ells y elles ne uanes | | | | qui fuig del mon / ua per dreta carrera |
100 | | | uos mon senyor / haueu sciençia uera | | | | los apetits / mals a uos no contrasten | | | | mostrant a molt / qui sab e eno tasten | | | | sil passionat / ha la raho sencera. | | |
|