| 289 AQuelles mans / que james perdonaren | | | | han ja romput / lo fil, tenint la vida | | | | de vos qui son / de aquest mon exida | | | | segons los fats / en secret, ordenaren | | | | tot quant yo veig / e sent, dolor me torna |
5 | | | dant me recort / de vos qui tant amaua | | | | en ma dolor / si prim, e bes cercaua | | | | se trobara / que’n delit se contorna | | |
|
| Donchs durara / puys te qui la sostinga | | | | car sens delit / dolor crech nos retinga |
10 | |
|
-f. CXXIIIr-
|
| En cor gentil / amor per mort no passa | | | | mas en aquell / qui sol lo vici, tira | | | | la quantitat / d’amor durar no mira | | | | la qualitat / d’amor bona, nos lassa | | | | quant lull no veu / e lo toch nos pratica |
15 | | | mor lo voler / que tot per el se guanya | | | | qui’n tal punt es / dolor sent molt estranya | | | | mas dura poch / quiu passau testifica | | |
|
| Amor honest / los sancts amants fa colre | | | | d’aquest, vos am / e mort nol me pot tolre |
20 | |
|
| Tots los volers / que’n mi confusos, eren | | | | se mostren clar / per lur obra forana | | | | ma carn, se dol / car sa naturau mana | | | | perque’n la mort / sos delits se perderen | | | | en sa dolor / ma’rma es en bolcada |
25 | | | de que llur plor / e plant per null temps callen | | | | en tal dolor / tots los conorts me fellen290 | | | | com sens tornar / la que am, es anada | | |
|
| Mas laltr’amor / que’s amistança pura | | | | apres la mort / sa força gran, li dura |
30 | |
|
| Aquest amor / si los pechs no la crehen | | | | es ver senyal / del be que’n ell habita | | | | aquesta es / qui sens dolor delita | | | | yls cechs volers / de prop aquestas venen | | |
-f. CXXIIIv-
| | Lo voler cech / del tot, ell illumena |
35 | | | mas no en tant / que lleue lo caracte | | | | e si pogues / fer sens empaig son acte | | | | no foral mon / vll ab gota serena | | |
|
| Mas es axi / com la poca triaga | | | | que molt veri / sa virtut li apaga |
40 | |
|
| Aquell voler / que’n ma carn solas causa | | | | si no es mort / no tardara que muyra | | | | laltre per qui / dol continu ma huyra | | | | sim de falleix / no sera sens gran pausa | | | | ell pot ser dit / voler concupicible |
45 | | | e sol durar / puix molt del arma toca | | | | mas no tostemps / car virtut no inuoca | | | | e d’un costat / es apetit sensible | | |
|
| Aquests valers291 / l’amor honestam torben | | | | perque’ntre mal / e be, mes penses horben |
50 | |
|
| Darma e cors / es compost l’hom, contraris | | | | per quel voler / e l’apetit, contrasten | | | | tot quant aquests / de lur natura tasten | | | | es saboros / e vitals letouaris | | | | altre voler / que’n mig d’aquests camina |
55 | | | es atrobat / que no te via certa | | |
-f. CXXIIIIr-
| | cuy d’hauer port / en la plaja deserta | | | | e lo veri / li sembla medecina | | |
|
| Cascun dels tres / fa obra’n mi diuersa | | | | Lo menys potent / lo jorn ab mi conuersa |
60 | |
|
| Tres son les parts / vers hon mos volers pujen | | | | e per semblant / venen per tres maneres | | | | entre si han / contraries carreres | | | | delits portants / e d’altres quem enuien | | | | quant los del cos / la pensa los me mostra |
65 | | | yo sent dolor / car son perduts sens cobre | | | | altra dolor / sent quem vist tot, em obre | | | | pensant l’amor / per mort per duda nostra | | |
|
| Laltre voler / raho y natura funden | | | | que sens dolor / molts delits ne abunden |
70 | |
|
| Lo loch on jau / la dolor gran que passe | | | | no es del tot / fora de mes natures | | | | ne del tot, es / fora de lurs clausures | | | | lo mouiment / creu que per elles passe | | | | aquell voler / que’n mi no troba terme |
75 | | | es lo mija / per hon dolor me greuja | | | | lestrem d’aquest / fara natura’leuja | | | | fort e punyent / mas es causable verme | | |
|
| Opinio / falsa, per tots es dita | | | | que fora nos / edintre nos habita |
80 | |
|
-f. CXXIIIIv-
|
| Daquest amor / les de mes gens tremolen | | | | aquesta es / sentida y no sabuda | | | | poques gents han / sa causa coneguda | | | | delits, dolor, / per ella venir solen | | | | lo cos per si / lo seu delit desija |
85 | | | la’rma’na pres / lo sent e vol attenyer | | | | lo propri seu / al qual nos pot empenyer | | | | car tot es fals / hon ella se’n fastija | | |
|
| Daquests contrasts / aquestamor escapa | | | | que veritat / no atteny ab sa capa |
90 | |
|
| Tant es vnit / lo cors ab la nostra’rma | | | | qu’acte’n lo mon / no pot ser dit, be simple | | | | algu no’s be / laltr’a humil e simple | | | | contrast se fan / hu contra, altre s’arma | | | | mas en tan poch / lo contrast, ha sa hora |
95 | | | que’n fets del cos / larma no fa gran nosa | | | | y en vn templant / axi la’rma reposa | | | | que be repres / lo cos d’aço no plora | | |
|
| Aquesta pau / en mi no es molt longa | | | | per que dolor / mes quel delit s’alonga |
100 | |
|
| Dolor yo sent / e sembla mi extrema | | | | no so en punt / de voler consell rebre | | | | ne de algun / remey me vull percebre | | | | ans de tristor / he presa ja ma tema | | |
-f. CXXVr-
| | Sim trob en punt / que dolor nom acorde |
105 | | | ja tinch senyal / ab que a dolor torne | | | | recort sos fets / l’autor, e allens borne | | | | d’aci scapant / ab oci nom concorde | | |
|
| Son esperit / absent, lo cos contemple | | | | tant delit sent / com l’hom deuot al temple |
110 | |
|
| De pietat / de sa mort, ve quem dolga | | | | e so forçat / que mon mal haja’planyer | | | | tant he perdut / que be nom pot atanyer | | | | fortuna ja / no te que pus me tolga | | | | quant ymagin / les voluntats vnides |
115 | | | y el conuersar / separats pera sempre | | | | pensar no puch / ma dolor haja tempre | | | | mes possions292 / no trob gens aflaquides | | |
|
| E si per temps / elles passar hauien | | | | vengut es temps / que començar deuien |
120 | |
|
| Mes voluntats / mos penssaments aporten | | | | auall y amunt / si com los nuuols layre | | | | ades me dolch / puis dolor no sent gayre | | | | e sent dolors / qu’ab si dolors comporten | | | | quant pens quels morts / de res dels vius no pensen |
125 | | | e les dolors / que pas, sens grat se perden | | | | mos sentiments / han mal, e no sesperden | | | | tant que d’amor / e dolor, se defensen | | |
|
| E pas dolor / que’n la d’infern s’acosta | | | | com en est mon / no lam veure de costa |
130 | |
|
-f. CXXVv-
|
| En laltre mon / ami par que yo sia | | | | yls propris fets / stranys ami aparen | | | | semblants daquells / que mos iuhins loaren | | | | lo fals, par ver / la veritat falsia | | | | los meus juhins / la dolor los offega |
135 | | | lo loch noy es / hon primer habitauen | | | | si es no tal / com ans del cas estauen | | | | alterat es / la mort, y açom fa brega | | |
|
| Tal, e tan fort / qu’altre matant, mi mata | | | | no se com es / que lo cor nom esclata |
140 | |
|
| Alguns han dit / que la mort es amarga | | | | poden ho dir / los qui la sabor senten | | | | o de per si / o com per altre senten | | | | sa fort dolor / que’ntre totes es larga | | | | per mi no tem / per altre l’e temuda |
145 | | | puix fonch cruel / la pietat nom haja | | | | qui’nterra jau / no tem pus auall vaja | | | | en lesperar / ma sperança’s perduda | | |
|
| O partiment / doloros, per durable | | | | fent me’n dolor / comparat al diable |
150 | |
|
| No pren los bens / que yo sol possehesca | | | | car plahent res / home sol no pratica | | | | la mort no tem / que lo mon damnifica | | | | si no que tem / quel cel ne de fallesca | | |
-f. CXXVIIr [CXXVIr]-
| | tot cas yo mir / ab vna egual cara |
155 | | | res nom fa trist / e ja molt menys alegre | | | | no es color / de sobre blanch o negre | | | | vers mi noy ha / cosa scura ne clara | | |
|
| Tot quant amor / e por, me pogren noure | | | | fini lo jorn / que li viu los vlls cloure |
160 | |
|
| Segons lo cas / ma dolor no es tanta | | | | com se requer / per vn mortal damnatje | | | | sobre tots mals / la mort porta’uantatje | | | | yol e sentit / e de present mespanta | | | | segons l’amor / del dan, no port gran signe |
165 | | | e volgre yo / que’n lo mon fos notable | | | | dient cascu / veu l’home pus amable | | | | e que plangues / cascu mon fat maligne | | |
|
| Aquel voler / causat per cosa honesta | | | | mentres sere / sera, mostrant gran gesta |
170 | |
|
| Tan comun cas / per que tan estrem sembla | | | | al qui per sort / la mort en tant lo plaga | | | | per que’n tal cas / la raho d’hom s’amaga | | | | e passio / tota sa força sembla | | | | Deu piados / e just, cruel se mostra |
175 | | | tant es en nos / torbada conexença | | | | fluxant dolor / primer plega crehença | | | | mas ferm saber / no’s en potença nostra | | |
|
-f. CXXVIIv [CXXVIv]-
|
| Als que la mort / tol, la muller, o ayma293 | | | | sabran jutjar / part de la dolor mia |
180 | |
|
| Tot ver amich / a son bon amich, ama | | | | de tal amor / que mort no la menyscaba | | | | ans es fornal / qu’a pura lor y acaba | | | | lexant lor fi / el als en fum derrama | | | | d’aquest amor / am, aquella ques morta |
185 | | | e tement, am / tot quant es de aquella | | | | lesperit viu / donchs quina marauella | | | | que am, aquell / e res tant nom conforta | | |
|
| Membrem la mort / e torn en ma congoxa | | | | e quant y so / dolor pas nom afloxa |
190 | |
|
| Accident es / amor e no substança | | | | e per sos fets / se dona’nos conexe294 | | | | quanta’s ne qual / ell se dona’parexer | | | | segons d’hon part / axi sa força lança | | | | si com lo vent / segons les encontrades |
195 | | | hon es passat / de si calt o fret gita | | | | axi amor / dolor da, o delita | | | | segons lo for / del loch, hon ha lançades | | |
|
| Fondes rahels / o sus cara de terra | | | | sobre fanch / o sus, molt aspra serra |
200 | |
|
-f. CXXVIIr-
|
| Amor en lom / dos lochs disposts atroba | | | | car hom es dit / per ses dues natures | | | | lo cors per si / vol semblant de sutzures | | | | la’rma, d’un blanch / vol que sia, sa roba | | | | dells vnits, surt / amor de algun acte |
205 | | | que nos diu be / qual dells, mes part hi faça | | | | cascu per si / algun delit acaça | | | | y aquell ates / laltren porta caracte | | |
|
| E veu la mort / quel gros voler termena | | | | lo bo no pot / ne staba quel offensa |
210 | |
|
| Morint lo cos / a son amant nol resta | | | | si no dolor / per lo rocort295 del plaure | | | | fallint aquell / no tarda’mor en caure | | | | fallint lo sanct / de fall la sua festa | | | | alguns, delits / que’n la’rma pel cos venen |
215 | | | son los composts / quels amadors turmenten | | | | e cascu dells / canta qual dolor senten | | | | segons del cos / o del a’rma, part prenen | | |
|
| E mort l’amat / amor es duradora | | | | tant quant lo mort / del viu, te gran penyora |
220 | |
|
| Co que’npassat / en bolt, e confus, era | | | | es de partit / lo gra dexant la palla | | | | esperiment / altre nom pens hi valla | | | | per la mort es / vberta, la cerrera296 | | |
-f. CXXVIIv-
| | ma carn no sent / donchs nos pot fer, que ame |
225 | | | car ja no es / ço que sentir li feya | | | | si voler tinch / pech es lo qui no creya | | | | quel esperit / de pur amor se’nflame | | |
|
| Cobejant molt / que Deu sa’rma sen porte | | | | aço duptant / que yo pena reporte |
230 | |
|
| Si’n nostr’amor / pens esser fi venguda | | | | e della port / esperança de veure | | | | sino que tost / vinch en aço descreure | | | | la’rma’n lo cos / no fora rettenguda | | | | si be los morts / en lo mon no retornen |
235 | | | ans de ser mort / noues sabre d’aquella | | | | estat es ja / donchs nos gran marauella | | | | aço sperant / mos sentiments sojornen | | |
|
| E si cert fos / que’ntre los sants fos mesa | | | | no volgra yo / que de mort fos deffesa |
240 | |
|
| O deu merce / mas no se de quet que pregue | | | | sino que mi / en lo seu loch aculles | | | | nom tardes molt / que della, mi no vulles | | | | puys lesperit / hon es lo seu, aplegue | | | | e lo meu cos / ans que la vida fina |
245 | | | sobre lo seu / abraçat vll que jaga | | | | ferils amor / de no curable plaga | | | | separals mort / dret es qu’llals vehine | | |
|
| Lo jorn del juhi / quant pendrem carn e ossos | | | | mescladament / partirem nostres cossos |
250 | |
|