	³⁰⁵ AQuell ateny / tot quant atenyer vol
	qui lo voler / eguala’b lo poder
	nos consegueix / aço per lo diner
	lo no sabent / pensa que tot mal tol
	donchs per hauer / hom lo major delit	5
	nol cerch ab ço / que lo diner ateny
	car, en mes mal / que a be, l’hom empeny
	dins hom esta / lo seu be, tot complit

	Natura’n l’hom / ha termens stablit
	a sos desigs / per aquells contentar	10
	e bastament / quels pusca sadollar
	y ell ignorant / ho vol, en infinit
-f. CXXXVIr-
	guardat de fam / de fret, e de calor
	lo cors per si / res no demanara
	si l’apetit / de mes lo requerra	15
	en loch de be / si metra la dolor

	Erminis, Marts / no guarden de fredor
	mes que la pell / de la Volp o d’Anyell
	ne cal vestir / per calor, terçanell
	ne son, requer / lit, ab molta blanor	20
	prest, e sens cost / es quant mester hauem
	mas l’apetit / les coses encareix
	tant que la fam / com mes hauem, nos creix
	dalgun desig / complit fastis³⁰⁶ rebem

	Aquell voler / compost no fartarem	25
	quant passa d’hom / lo terme natural
	de la raho / naix edel sensual
	aquests reglats / en termens lo metrem
	quant aquests han / lo seu propri esguart
	l’home pot dir / que’s en lo mon conten	30
	lladonchs lo ver / coneix lenteniment
	el cors sens fam / e fastig, roman fart

	Aquest voler / pot esser dit bastart
	complau, e nou / als qui lan engendrat
	dells l’esser pren / de que l’hom es torbat	35
	vehent de’ll fets / lançant natura’part
	aquest destruu / aquells, d’hon l’esser trau
	ell es fill cert / de fal s’opinio
	per ço los pechs / no coneixen saho
	han per dolent / qui de aquell se trau	40

-f. CXXXVIv-

	Rey es tot hom / aquest lo fa esclau
	donal dolor / pels desigs no complir
	senyor lo fa / subiugat, a seruir
	e pel costum / no sentiu, que passau
	ell es aquell / qui l’hom porta’n lo mon	45
	cercant la fi / que james trobara
	car fora si / james hi peruendra
	sa fi, no es / en natura, ne fon

	Per conseguent / lo meu consell yo don
	que vostr’amich / vs dels diners axi	50
	que solament / ne prenga per a si
	tant com mester / al nessesari son
	e lo restant / parteixca’ls qui no han
	car non traura / daquells son propi be
	hoc vn be fals / que tost sen va, o ve	55
	tal quel pus rich / es lo mes pobrejant

Tornada.

	Auis a tots / los qui trobar volran
	lo gran delit / sens mescla de dolor
	fugen del tot / cobejança e por
	e pels diners / a lur hostal venran	60

	³⁰⁷ QVi de per si / ne per Deu virtuts vsa
	be sera foll / que per lo mon ho tempte
	hon mal fahents / de lur mal fet no penen
	los ben fahsnts³⁰⁸ / de ben fer no meriten
-f. CXXXVIIr-
	ja son estats / versemblants bons per fama	5
	no pas, en ver / car per fama, be feyen
	e per lurs fets / lo mon los meritaua
	noy rest a’l mon / que res de be guardone

	Donchs lo mal hom / als homens ja te’scusa
	cascu pot ser / tal com son voler dicta	10
	tot estament / son offici no serua
	no sels prelats / perdon me Deu com dubte
	Papes, e Reys / fins al estat pus minue
	fan lo quels plau / mas no pas lo que deuen
	Deu amador / d’intencio primera	15
	temen les gents / el amen, per segona

	Dret natural / es que la prima causa
	en nostr’amor / les altres precheixca³⁰⁹
	e quant se fa / se faça per aquella
	e no vullam / aquella per les altres	20
	ella’s la fi / de nos, e lo principi
	en ella es / mes que’n nos, lo nostre’sser
	nos ignorants / regiram aquest orde
	car, Deu volem / no per si, mas per altre

	Deu no pregam / ardentment sino’n pressa	25
	e quant volem / gracia d’ll atenyer
	e som tan pechs / quens pensam, ell nos hoja
	e nostres prechs / ab gran dret nos condamnen
	puix no hauem / lintencio primera
	en ell, e puix / anos, e nostres coses	30
	ans nostres prechs / ell hou, d’orella sorda
	e nons partim / dauant ell, menys de colpa

-f. CXXXVIIv-

	Nom marauell / sils fets de Deu s’ignoren
	com los morals / qui son clars, escurs paren
	lur fonament / es en nostres ventresques	35
	per que nons cal / escartejar molts libres
	si a traues / la fusta va’la roca
	raho sera / puixs naucher no la guia
	si per virtuts / los homens no sadrecen
	que pendran donchs / per forma de lur viure	40

	Si Deu no fos / ne lo mon donas premis
	per si mateix / hom deu fer bones obres
	car, en be fer / lo bon hom se delita
	el home reb / de sa bon’obra paga
	mas qui en Deu / ne’n si nos gloreja	45
	mas vol hauer / honor glori’o fama
	foll es, pensant / que fent be, les atenga
	ell, si no sab / que treball no mereixen

	Segurs de Deu / son de lurs crims los homens
	en aquest mon / puix castich no sen mostra	50
	e ja los Reys / los potents no castiguen
	per quels han obs / y en part algunas dubten
	si com lo Llop / la Ouella deuora
	e lo gran Tor / segur de’ll peix les erbes
	axi los Reys / los pobres executen	55
	e no aquells / hauents en les mans ungles

	No roman sol / la culpa, en los princeps
	mas en aquells / qui en mal fer los insten
	ells ja son mals / y en mal fer los inclinen
	per lur profit / o per causa d’enueja	60
-f. CXXXVIIIr-
	de nos mateixs / pren lo mal, causa prima
	quins fem senyors, ab lo poder del princep
	en contr’aquells / quins son pars eguals frares
	per fer nos grans / d’honor, o de riqueses

	Dobl’animal / es l’hom, els altres simples	65
	per ço com son / en ell dues natures
	si del que fa / non complau al menys vna
	del tot es foll / qui de natura ixca
	si no complau / ala part rahonable
	ol apetit / sol, qualtre non damneje	70
	foll es del tot / si’n be fer se turmenta
	per hauer ço / quel mon, als bons denega

	Tals com aquells / qui per la mar nauegen
	son desuiats / sils fall la tremuntana
	e van en loch / hon la venturals porta	75
	son en lo mon / los homens que’n ell viuen
	puis la virtut / no tenen per ensenya
	cascu va lla / hon l’apetit lo porta
	qui contra fa / es foll ques atribule
	puix que no sab / causa per qui treballe	80

	O deu, per que / los quin lo mon tribulen
	y el que volran / per null temps aconseguen
	e conseguit / lur voler mes desija
	si que james / fam se part de lur ventre
	com ne per que / no demanen ab cuyta	85
	si res pot ser / de que l’hom se contente
	sabran que hoch, / e veuran quils engana
	e contra si / com per tostemps treballen

-f. CXXXVIIIv-

	Per acabat / foll, se tendra’l pus saui
	de son defalt / haura mes coneixença	90
	penedint se / donant se a carnatge
	seruint aquell / que no sab d’hon deualla
	d’opinio / falsa pren lo seu esser
	pres la’n descuyt / no es lo quis pensaua
	fama y diners / cuyda, que virtuts fossen	95
	los folls les han / e sauis les pledejen

	Res no es bo / quel mal hom possehexca
	e com honors / los mals homens atenguen
	los homens bons / ab fam, no les demanen
	e maiorment / pensant los qui les donen	100
	foll es aquell / quil do del foll, molt prea
	car ja no ha / d’aquell, dela estima
	mas la final / diferença, no’s molta
	entre aquells / qui vanes coses volen

	La bon bonor³¹⁰ / al bon hom no contenta	105
	car lo bon hom / en son actes delita
	noen l’honor / del qui lis agenolla
	lo be d’honor / en aquell es qui honora
	e no’n l’honrat / mas lo seu be senyala
	e si noy es / honor folla’s aquella	110
	que lo bon hom / de tot en tot menysprea
	no pens ser bo / qui’n tal bes glorieja

	Gran rahom par / que Deu nos auorreixca
	puix lo perdem / per Deu qui nos en esser
	quant los gentils / los lurs deus adorauen	115
	en lur error / hauien gran escusa
-f. CXXXIXr-
	vehent aquells / ab lull, no sols de pensa
	e ver semblants / quels parien miracles
	ara’doram / Deus d’opinio falsa
	durant en tant / com los trigam conexer	120

	A la virtut / cuydam fer sacrifici
	quant la honor / hauem en reuerença
	e no sabem / d’hon fals honor pren força
	e ignoram / d’hon ver honor, pren forma
	tota honor / nos sembla ques deu colre	125
	ne los sabents / mes del entendre passen
	car fan honor / als qui nola merexen
	tots som eguals / al que de foras mostra

	Enueja es / quils bons als grans guerreja
	nemiga es / d’honor e fama bona	130
	el ignorant / en qui ver juhis gasta
	qui sera’quell / qui de lurs mans escapa
	mes son pero / los qui d’honor abusen
	d’hon al potent / e mal, no li fall honra
	lo vicios / tost d’honor s’alegra	135
	que lo dolent / de fama no triumpha

	No solament / als peixs qui res no’ntenen
	mas aquants som / lull nostres en falaga
	si que vehent / los fauorits hom honra
	e tol recort / com no son molt culpables	140
	qui per leigs fets / son muntats a dominj
	honrals lestat / mes que leig fet nols leua
	donchs qui’s lo foll / qui per honor be faça
	puix la honor / per be fer nos atenga

-f. CXXXIXv-

	Ignorantmen / al mon alguns be obren	145
	per no saber / lo quils ne dona causa
	altres no tant / mas pegament, be vsen
	fahents per tals / que lur ben fer, se perden
	los primers son / tenguts molt, a natura
	quils fa ben fer / per mouiment quils dona	150
	los altres son / vers Deu, e si culpables
	infern viuint / e pres mort, posse’xen

	Fastig ha Deu / de qui’l mon no te’n fastig
	e del quil ha / si d’aquell no saparta
	no solament / es luny qui’s en larmita	155
	mas tots aquells / qui del barbull se lunyen
	lladre diu hom / a qui lladres pratica
	superbios / qui per honor treballa
	auar, aquell / qui ab diners se’nbolca
	lo loch hon es / lo mostra ser culpable	160

	Diners y honor / per treball iust, nos guanyen
	tants son los mals / qui per aquells treballen
	qui bonament / en aquest mon pratica
	no pot muntar / per los mals quil empachen
	qui regiment / vol, de ben fer nos, alta	165
	o es grosser / no sabent que si vsa
	a mal, a fer / lo cami pla nons porta
	per nous camins / hi van, e plens despines

	Sil hom hagues / per leig fet vituperi
	que fara’quell / caualler sodomita	170
	hauent pres grau / deccellent, viril home
	y aquell jaqueix / volent, costum de fembra
-f. CXLr-
	d’alguns sabem / aquest pecat orrible
	no veig senyal / qu’onor los sia tolta
	qui no la tol / de hon tolta deu esser	175
	no la dara / en part hon se mereixca

	Ia no es crim / honor lo desdenyas
	e ja molt menys / en homens que’n les fembres
	ans fa senyal / vn poch pecat, en elles
	que la maior / ques pot fer en los homens	180
	aço sdeue / per quels homens son jutges
	passants dolor / del crim que’lles mes toca
	amant a si / lo mal d’altre’n carexen
	e simples fan / lurs fets abominables

	Reptar no cal / de lurs vicis les dones	185
	car, de aquells / naturan pren lo carrech
	qui no enten / e passio lo força
	de son be y mal / natura es maestra
	los tres pilars / hon lo be d’hom s’assenta
	esser no pot / que sobre’lls se recolze	190
	lur fonament / deu esser la prudença
	e lo nom sol / en elles par saluatge

	Als que poder / e saber han d’apendre
	e de ben fer / per fauor de natura
	en contra dells / Deu pogra fer miracle	195
	com en pecar / de la natura ixen
	dubtar no cal / sil hom contra si peca
	en tot quant fa / si de raho sallonga
	de tot, en tot / de sa natura’s contra
	com en pecar / los termens d’home passa	200

-f. CXLv-

	Yo guart lo cel / e no veig venir flames
	per abrasar / la sodomita sechta
	hon es lo temps / que tu prenies venje
	de tots aquells / qui natura’greujauen
	mire lo cel / quant ploura la justicia	205
	que’n temps passat / entre nos habitaua
	e no veig res / que d’aquest loch deualle
	en fe roman / tot quant de tu sespera

	O senyor Deu / e quant sera quet mostres
	ja tarda molt / com del mal hom not venges	210
	yo so ben cert / que’apres la mort lesperes
	mas en lo mon / bem sembla quet mostrasses
	vulles hauer / pietat del teu poble
	poneix aquells / sehents alt en cadira
	qui del Anyell / volen la carn, e lana /	215
	e son consents / que feres los deuoren

	Si dels estrems / los homens no sespanten
	vicis comuns / quasi’n virtuts se’npenyen
	ja los auars / passen per homens sauis
	los cauallers / per mercaders sespachen	220
	e los coharts / lur grau d’honor no perden
	per be quel nom / en los pits d’hom romanga
	als propis fets / enteniment nos troba
	si per aquells / per hon diners sa justen

	No’s deshonorat / per ser auar, l’hom joue	225
	e que passas / Tantalus en cobea
	si es dispost / en ser franch, essent prodich
	ja li noura / si matrimoni tracta
-f. CXLIr-
	vell ignocent / de be, mas de mals abte
	luxurios / cubert, e ple de pompa	230
	no pert honor / n’ntre los pechs la fama
	qui son aquells / sabents quin deu l’hom esser

	Que pot valer / hom que’ndignat no sia
	encontr’aquells / qui en lo mon triumphen
	vehent los folls / grossers e plens de vicis	235
	e tot lur be / los ve per atriuença
	no se algu / quil mon tant no rebuge
	quel en derroch / puix no sentint, nos cansa
	mal dit, jutjat / pot ser, mas nol empachen
	al atreuit / lo mon, cami li obre	240

	Pels mals mijans / lo mon sa fauor dona
	y en son despit / los atreuits s’auacen³¹¹
	son auorrits / e quasi’l mon los dubta
	loch te cascu / en lo mon hon s’alloga
	noy es raho / lo’rdenador, al seure	245
	noy seura’algu / si espera bon orde
	no contra fa / la taula de perusa
	orde noy es / mas error senpiterna

	Rey no regeix / nels pobles obeeixen
	no se qui es / pus culpable al altre	250
	degun stat / al altre no impugne
	car no’s algu / que sa fi no desuie
	si algun hom / es qui la regla rompa
	tan poca part / al tot, punt no altera
	ab tot aço / resta la regla ferma	255
	vn Oronell / lestiu no denuncia

-f. CXLIv-

	O gent del mon / obriu los vulls per veure
	com no es ver / lo que verita sembla
	e que honors / los diners, e la fama
	per les virtuts / per nul temps s’atengueren	260
	lo cobejos / cruel, e ple de pompa
	astucios, importu / sens Deu tembre
	aquest les gents / per virtuos lo jutgen
	Donchs per bondat / nos guanya bona fama

	Lom que virtut / ab sol entendre toca	265
	y en algun tant / pot gloria’consegre
	es coneixent / e la fauor menysprea
	veent los fols / com, en aquel la’tenyen
	no es tan bo / que si los bons l’hauien
	no la volgues / ab rahonable stima	270
	no es tan foll / que’n estrem la cobeje
	lentendre ha / mas, a virtut no basta

	O quant son pochs / qui de general regla
	prenguen profit / per als singulars actes
	no per aquells / fora d’honesta vida	275
	mas per aquells / qui fan vida contenta
	tots los juhins / quis fan entre los homens
	affectio / la sentenci’ordenada
	don tinch per foll / qui en glorias munta
	per lo iuhi / qui tal jutje la done	280

	Causen les gents / desta error comuna
	puix en lo mon / tal enteniment troben
	ans de hauer / del ver, la conexença
	han engenrats / abits per mals conceptes
-f. CXLIIr-
	no ha molt fet / qui’n conexença basta	285
	mas lo qui ha / que la part bona prenga
	als homens flachs / par obra impossible
	per qu’ab vll flach / miren cosa dificil

	³¹² LO tot es poch / ço per que treballam
	puix conseguim / yel voler, fart no es
	en lo volgut / lo deffalt, no es pres
	mas l’apetit / com, en tal part gitam
	alguns desigs / acorren a delits	5
	quel mouiment / no pot hom scusar
	e d’altres molts / que sen pot be lunyar
	e contra nos / son per nos elegits

	Per poch loguer / treballam jorns, e nits
	no se que fa / perdre’l hom, si, e Deu	10
	molt per poch preu / se dona ço del seu
	perdent delits / per delits, ab despits
	contra lo cors / es enemich lo mon
	dela’rma es / enemich principal
	entre aquest / es nostre, be o mal	15
	donchs d’hon los ve / amar, qui ells confon

	Diuerssitats / de delits, en l’hom son
	auiur’alguns / nessessariament
	naturals son / la specia, sostinent
	altres me pens / que natura nols don	20
-f. CXLIIv-
	mas son per hom / d’opinio stimats
	los quals per si / no han res de valor
	car ensenyal / de virtut es honor
	los diners sson / per estima trobats

	Los homens son / axi forauiats	25
	qu’onor, diners / crehen ser be del nom
	ço es per que / lull nostre no veu com
	ala virtut / sien premis donats
	e veu aquells / honrat hauent diners
	lo loch noy es / e lo senyal roman	30
	e tant al mon / ha durat est engan
	que no sap hom / altres Deus verdaders

	Alguns delits / son d’altres homeyers
	la carn, no vol / treball, fam, ne coltell
	e pels diners / axi ioue com vell	35
	se dona mort / e pert tots sos plahers
	e la honor / ab lo diner debat
	nomal honor / car lo diner segueix
	en camps sembrat / de diners honor creix
	tals son los Deus / quel mon ha celebrat	40

	Sin l’hom es be / per lo mon latrobat
	dich ho d’aquell / qui no sap altre be
	e si te mal / axi pel mon hi ve
	no en tot mal / mas en gran quantitat
	lo mon fa mal / mostrant que vol ben fer	45
	e quant fa be / no es be verament
	aço no’nten / lo qui viu grossament
	e lo sabent / qui passio suffer

-f. CXLIIIr-

	Ardit, e franch / prudent iusticier
	es l’hom pel mon / sens abit de virtut	50
	aquest nom, ha / per lo mon mereixcut
	per que nos veu / ço que virtut requer
	bon fet requer / de be fer, gran amor
	e fent aço / delit noy fallira
	la’ntencio / d’interes noy sera	55
	e lo mon vol / diners fama y honor

	Infinits son / qui obren ab dolor
	y ab interes / algun acte honest
	els ignorans / cuyden hauer conquest
	ja la salut / ab gran dolor, e por	60
	altres, e pochs / entenen lo que fan
	e faran be / ab mala’ntencio
	dant entenent / que lur voler es bo
	tots dauant gents / virtuosos seran

	Sens nombre son / los qui tant no faran	65
	volents portar / si molt be arreats
	no pensant, als / sino com son mirats
	en lo publich / ab dolor despendran
	de la virtut / que’n comensar serueix
	tanta nauran / com solament los plau	70
	res no metent / en obra sils desplau
	sepulcre son / hon res leig no pareix

	Lo be del mon / no es be quil coneix
	lo sauil sap / e tem aquell, lo foll
	saui no es / quil sab, e no sen toll	75
	sens act’honest / prudencia nos nodreix
-f. CXLIIIv-
	de sauis folls / yo fare mencio
	e de aquells / qui sauis hom pot dir
	dels folls cuberts / e dels menys de cobrir
	dels perdonats / e dels menys de perdo	80

	Segons de molts / fon lur intencio
	quel be del hom / fos en tres parts partit
	mas en apres / d’aço deu esser dit
	que es lo be / per vera’opinio
	tant quant hom sent / ab anima, e cors	85
	e tant quant sent / ab lo cos solament
	e quant enten / ab sol enteniment
	del be celest / d’aquell res yo no pos

	Molts philosophs / en lurs scrits han clos
	ser profitos / delitable y honest	90
	e tot quant, es / que sia deshonest
	no esser bo / fora de tot repos
	lo be honest / sen portals dos ab si
	car per aquest / delit perfet s’ateny
	axi matex / a tot profit se’npeny	95
	no desuiant / de raho lo cami

	Lo profitos / per que sesguarda’si
	lo delitos / dins si matex enclou
	tot acte’n l’hom / que delectio mou
	porta delit / e nou cal dir, ami	100
	mas tot delit / profit a si no trau
	e pus comu / es delit que profit
	tot animal / participa delit
	y en lo profit / hom per la raho cau

-f. CXLIIIIr-

	Don se pot dir / quel be del home jau	105
	en aquests bens / cloent los tots l’honest
	mas es a dir / que es, lo be aquest
	e sil ateny / lo Rey, e lo esclau
	e hon esta / en l’home assegut
	e que deu fer / per conseguir tal do	110
	e que’n ateny / per sa possessio
	e com per poch / lo vol hauer perdut

	Segons per molts / e per tots, es sabut
	tot quant fa Deu / en va no es fet res
	los elements / e tot quant que dells es	115
	a certa fi / per sos migs han vengut
	repos ateny / segons qui es cascu
	no pus ne menys / que naturals promet
	en conseruar / si cascu es discret
	e fet aço / no roman trist, algu	120

	Lanimal, hom / es animal comu
	tocant de brut / e de celestial
	brut per la carn / per larma diuinal
	e daquest be / molt menys sera deju
	e sera quant / la rahonable part	125
	ates aura / sa fi per son obrar
	aquest es be / final, hon vol bastar
	e que lo fals / romanga’vn de part

	Cascu obrant / a be, ha son esguart
	e sap que mal / de tot en tot fara	130
	mas per fals juhi / algun be stimara
	plahent asi / per fer l’apetit fart
-f. CXLIIIIv-
	e no sera / sil be ver, hi defall
	car no roman / contenta la raho
	si no es be / mas per opinio	135
	sin ha delit / nos lunya lo treball

	Tal es lo be / que no es mur, ne vall
	tinga lo pas / quel voler d’hom nos port
	per sa virtut / sens hauer hom acort
	lo tira’si / e menys d’altre’ncenall	140
	e de’ll han dit / sauis escocians³¹³
	quel possehint / no pot caure’n tristor
	lo philosoph / aço pren per error
	dient d’aquest / no’stendre tant ses mans

	Alguns han dit / quen les coses molt grans	145
	lo contemplar / de’lles la veritat
	esta’quest be, mas axi han errat
	altres han dit / que’n los virtuts vsants
	tots han dit ver / e no cascu per si
	lo be del hom / en dues parts se pren	150
	quant veritat / l’enteniment enten
	el apetit / a raho consenti

	De, aquest be / algu no dissenti
	que de per ssi / ben hauyrat hom fa
	mas per cumplir / el que hom mester ha	155
	dels bens forans / e sens ells no’s mezqui
	mas que del tot / ben ahuyrat no es
	d’altra part diu / per si, esser bastant
	entre be, y mal / hom fan estar penjant
	entr’ayguay foch / sens fret, o calt lan mes	160

-f. CXLVr-

	De son poder / Seneca ço deffes
	dient que’n bens / forans, es algun be
	mas lo quils ha / del sobira, no te
	per ells hauer / la part de mig puges
	ell vol tant l’hom / estrenyer dins sa pell	165
	no pus hauer / que sa natura vol
	si alguns daquests / la fortuna li tol
	quel sobira / ferm esta’n son castell

	Sils bens forans / son mester, ab aquell
	complit son be / al hom en aquest mon	170
	menys de aquest / lo be no es ne fon
	deserta es / sa propri’obra’nell
	fortuna’hura³¹⁴ / enell son poder larch
	y el natural / comu, a tots los bruts
	sos propris be / enell seran perduts	175
	si als altres bens / en ell han tant allarch

	De aquests bens / veritat no fa’n barch
	de ser en hom / forans y enterios
	fama y diners / son forans y honors
	fills e muller / e nom se sim allarh³¹⁵	180
	los apart dins / belleay sanitat
	e tots aquells / que natura dar pot
	tots son no res / a mon parer, e vot
	per ser comuns / e fora potestat

	O aquest be / no es en hon³¹⁶ trobat	185
	e si trobat / s’ateny sens los estranys
	qui perdre pot / no te’n segur sos guanys
	y en perfet be / senten seguretat
-f. CXLVv-
	qui jutjara / si ja’quest be pot ser
	si no aquell / qui es tot virtuos	190
	car l’home flach / vn pes molt ponderos
	per tant, alçar / no creu de’ll fort poder

	Menys de delit / tal be nos pot hauer
	e lo major / ques pot aconseguir
	e res nol pot / per natura venir	195
	tan acordant / aquest lo fa saber
	picurus dix / ell esser lo delit
	aço es fals / mas es per conseguent
	sens lo maior / delit no’s hom conten
	son senyal cert / es fer l’hom haunit	200

	Saber nos pot / tal be, menys desentit
	e nol sent hom / si dons sabut no es
	l’enteniment / sab lo be hon es mes
	mas pel voler / deu esser elegit
	l’hom es mester / que faça vnio	205
	deses dos parts / la principal seguint
	fahents tals fets / quesia obehint
	son apetit / sensual, a raho

	Enest obrar / cau delectacio
	donant senyal / deser l’acte perfet	210
	e sens delit / l’abit, nos mostra fet
	car mostral cos / ser en rebellio
	clarament, es / desobedient fill
	qui murmurant / per lo pare treball
	si l’apetit / en obehir defall	215
	a la raho / la pau es en perill

-f. CXLVIr-

	Damunt es dit / que virtut pren exill
	sil hom obrant / obra per interes
	e per delit / quel abit complit es
	e sens aquell / no val vn gra de mill	220
	mas si delit / es sola causa’l fet
	e l’acte’s bo / interes se fara
	nol cal pensar / al qui be obrara
	hon es lo be / allí delit se met

	Al be obrant / virtut delit promet	225
	lo mal fahent / li algun delit ateny
	no passa molt / que tristor lo constreny
	e nol deffen / loch publich ne secret
	ab ell sen va / conexença del mal
	qui per tostemps / la consciencial rou	230
	si es maluat / tant que’n mal sa fi clou
	lo seu delit / a dolorir li val

	Plato volch dir / que bo, ne cominal
	no es delit / mas hach molts enemichs
	picurians / posaren com inichs	235
	quel be del hom / era’n delit carnal
	mas derrer vench / son dexeble mateix
	qui anulla / vanes opinions
	e del que dix / dona’uidents rahons
	el bon delit / del auol diuideix	240

	Delit e be / sol ordels de parteix
	delit es bo / en tots fets naturals
	si no’n lo mon / quant passa’n los brutals
	car, en tal cas / natura dessegueix
-f. CXLVIv-
	quant es al mon / segueix natural cors	245
	fora del hom / qui ha per Deu virtut
	que de per si / propos, que may sen mut
	electio / solament, es en nos

	De quant fa l’hom / delit es occasios
	car tot fahent / enten semblar, a si	250
	per conuenient / de la cosa per qui
	fa lo que fa / essent ne cobejos
	es veritat / que molts actes l’hom fa
	que’ntre voler / e no voler, se fan
	de quels faents / porten voler penjan	255
	mas elegint / a voler se reffa

	Si con dolor / contra delit esta
	axi fon l’hom / contrariacio
	de tot quant fuig / dolor es la raho
	tals passions / nostra naturans da	260
	amor, e oy / primeres passions
	son termenats / en delit, o dolor
	a sguart de be / lo cami es amor
	e per fugir / dolor ne da rahons

	Sauis no son / tots qui les questions	265
	determenar / saben, e dar consells
	si contra por / son simples com Anyells
	e vers delits / ardits com a Leons
	saui’s aquell / que sab si consellar
	enuers lo be / qui propi es, e seu	270
	prenint aquell / jaquint l’als en relleu
	anant los folls / en lo mon tribular

-f. CXLVIIr-

	Sauis son dits / los qui poden iustar
	honor diners / e fauor de grans gents
	e son vilans / de cor, e mal sabents	275
	que res del ver / no sabrien pensar
	cuydant esser / sauis, ells son astuts
	poder hauent / de ser bons, son maluats
	aquells e tals / no seran perdonats
	pel saui hom / qu’ateny si, per virtuts	280

	Molts son errants / dignorança vençuts
	altres qui son / errants ignoranment
	gran causa’huents³¹⁷ / de lur gran falliment
	penedint se / del cas hon son cayguts
	tots aquests son / sens culpa lur peccants	285
	no lignorant / que per culpa no sab
	raho sera / que perdo no acab
	e si aquells / sens lur culpa errants

	Aquells son folls / qui son lurs bens guastants
	menys de seruar / manera’n res del lur	290
	parlar de tals / largament yo no cur
	mas d’altres folls / sauiesa mostrants
	comprant molt car / treball, dolor, e mort
	per guanyar poch / encara ço no cert
	pleguats al loch / lo troben tot desert	295
	clamants del mon / e aço ab gran tort

	Axi com l’orb / no te ab lull deport
	per que noy veu / per causa d’un gros tel
	e tolt aquell / pot veure terra y cel
	ne pren a’quell / qui de’ntendr’a confort	300
-f. CXLVIIv-
	en veurel ver / e per mal apetit
	es ignorant / que lo mal jutja be
	lincontinent / per passio’n tal ve
	lintemperat / en fer mal, pren delit

	De semblants gents / esta lo mon fornit	305
	en tals recau / la maior part del mon
	quals son aquells / qui de aquests no son
	l’hom dat a Deu / y el de natura’xit
	en general / lincontinent enten
	mas ja no sab / com passio lo prem	310
	ell va pel mig / e per cas pren lestrem
	lintemperat / nol sab, e donchs nol pren

	Encadenat / deu ser qui no compren
	que tota, res / deu ser jaquit per Deu
	mas escapant / d’aci tot home creu	315
	que altre be / lo cor del hom enten
	del be aquest / es de marauellar
	com se pot fer / quel cerch fals l’entenent
	en part hon fi / e lo començament
	ab la raho / pot be de si lunyar	320

	La major part / del mon no pot amar
	lo be honest / per que be nol perceb
	qui es aquell / que’n paciencia reb
	que tot son be / dins si pusca estar
	e per virtut / tal be sen aconsech	325
	e que la mort / no deu hom auorrir
	e que honor / e bens son de jaquir
	e de aquells / quils amen, que renech

-f. CXLVIIIr-

	Saui, e foll / scient, e home lech
	en algun be / sa esperrança³¹⁸ met	330
	e sil honest / lançat a part tramet
	de falsos bens / l’esforçat fer aplech
	segons qui es / tal fi li aparra
	lo temps, el loch / la disposicio)
	li mudaran / sa mal’opinio	335
	james en ferm / sa volentat haura

	Lome auar / son be’n diners esta
	y en lo delit / del cohit, lo fembrer
	l’hom ergullos / desija honrat ser
	mas entre si / diuers aço sera	340
	car molt auar / lo logre te per mal
	e vol robar / en places e camins
	si bels auars / volen guany a part dins
	en lo guanyar / hu d’altre’s desigual

	Lom ergullos / vol ser en general	345
	honrat, loat / mas en diuers cascu
	hu vol ser dit / franch, ardit, pel comu
	altr’n saber / creu esser son cabal
	altre’n virtut / del cos, o bell cantar
	tot aço fa / qualitat dessemblant	350
	e per saber / del hom qui es triant
	entr’aquests bens / qual per millor li par

	Necessitat / fa la fi cambiar
	car lo malalt / en sanitat la met
	lo sedeiant / diu que’n fartar la set	355
	lo pobre hom / en hauer, creu estar
-f. CXLVIIIv-
	lo flach e leig / fort vol esser, e bell
	tots aquests bens / ans d’hauer, han gran preu
	del be honest / nos pot fer algun preu
	si no per l’hom / qui posseheix aquell	360

	Del hom sabent / es dret quem marauell
	que es aço / que de tot seny lo trau
	com no coneix / que foll es mes que’sclau
	volent delit / lo pert per mal consell
	car natural / passio’ell nol mou	365
	tals delits son / trobats d’opinio
	per no vsar / lo delit de raho
	la voluntat / cercant, son bels enclou

	Nostra raho / aquests delits exclou
	nols vol la carn / ans aquells auorreix	370
	qui mes de prou / ha ço’n voler li creix
	a desijar / ço que’n la vida nou
	quant lom de poch / en pau munta senyor
	que li plau mes / per tostmps³¹⁹ treballant
	obrant mals fets / nulla virtut vsant	375
	no esperant / sino falsa honor

	Delits del cors / no son de tanta’rror
	car no’s algu / ques lunye lo començ
	restant en carn / lur delit res nol venç
	lespecia d’hom / d’aquells trau sa valor	380
	sobres volguts / nostra’rma’n abit ve
	e vol ne’cces / per sa’nfinida part
	en terme son / e de lur termels part
	fer los vol grans / natura nou soste

-f. CXLIXr-

	Donchs al sabent / quina sperançal te	385
	en los diners / e honor de mal loch
	no dich sils ha / que com a serp los toch
	nos don a ells / sabent com no han be
	tant com diners / lo cor d’hom no estreny
	en cor auar / algun be no sassiu	390
	ne pot hauer / amich, home altiu
	qui peca’n tot / (o quant de be ateny)

	Donchs qui dira / d’aquell hom hauer seny
	quel propri be / pert, per mal accident
	car per hauer / fauor de folla gent	395
	a grans despits / e vergonya se’npeny
	no venç primer / de trobar se vençut
	e serueix ans / que no sia seruit
	e pert plaher / ans d’auer lo sentit
	a sil ateny / ab dol es retengut	400

	Lo qui no sab / que’n obra de virtut
	es vn tal be / donant delit perfet
	e quel desig / per als no’s satisfet
	nom marauell / que’n Deu sia’rascut
	com veu que res / nol basta contentar	405
	e nos pot fer / que son desig castich
	e de tal be / veu tot animal rich
	e lo senyor / sofir a pobrejar

	Entre los bens / forans, lo vol trobar
	y els naturals / e nol pot conseguir	410
	en esta’rror / aço loy fa venir
	com quantitat / pensa quel deu fartar
-f. CXLIXv-
	e james fon / vn hom tan bell, e fort
	rich, e honrat / que perço fos content
	segons que vol / ha son contentament	415
	no segons quant / si bey ha’lgun deport

	Si la honor / ha be comf’ha recort
	de la virtut / mas be no ha per si
	son be estat / en qui la fa, y aqui
	es dat, siu val / si no tots reben tort	420
	l’honrat ha be / com al bo fa honor
	e l’honrat mes / com la honor mereix
	e la honor / al honrat voler creix
	e sil es tolt / per ço non sent dolor

	Honor es bo / quant nol segueix amor	425
	mas plau al bo / pel mouiment primer
	no seste’n pus / car virtut no soffer
	ques delit hom / en estranya valor
	mas ques dira / d’aquell entes maluat
	mes si es vell / cerquant fauors, e bens	430
	en tot horat / esperons ha, sens frens
	no coneixent / tenir cami errat

	Del home pech / no so marauellat
	puix no sent res / de fora de sa carn
	del hom sabent / se coue traure scarn	435
	que’n son saber / sia tant enganat
	perdent asi / e Deu yel mon no guany
	qui coneixem / tan saui, e tan bo
	que mal, e be / no sen digua’b gran so
	e donchs, al bo / de fama, poch lin tany	440

-f. CLr-

	Foll es aquell / qui lo bon home plany
	com no’s preat / del home mal estruch
	ja no es bo / e mes pech es que ruch
	que’n tal fauor / o de fortunas bany
	planyer se deu / lo bo, com no te loch	445
	de’xecutar / sa famosa virtut
	e quel poblas / se trobas sort, e mut
	anant badant / algun bestial joch

	Poble yo dich / a Reys, peons, e roch
	duch, ceualler³²⁰ / juriste, menestral	450
	hauents per be / l’opinio general
	que’n la honor / e diners, tot be toch
	e sobr’aquests / son vnes poques gens
	dients quel be / es en vergonya hauer
	altres tant pechs / dients questa’n plaher	455
	menys de hauer / daltre be sentiments

	Per donar fi / a mos breus parlaments
	pens lo bon hom / com, quil lloa, de que
	e si bon hom / lo lloa, e de be
	hajan delit / restrenyent bobaments	460
	gloria sta / en coneixer, a si
	ple de virtuts / e no lloat dels folls
	daquells nou dich / qui stant cadena’n colls
	mas dels sabents / que ignoren sa fi

	Vaja cercant / lo foll grosser mezqui	465
	lo seu delit / entre los populars
	car tot semblant / se delitab sos pars
	e no deman / a degu lo cami
-f. CLv-
	si es mostrat / cami no girara
	mas no ira / ab tan acuytat pas	470
	si donchs no’s foll / que’n saber no bastas
	quin es lo jorn / que menja’legre pa

	Per que valent / home, fastig no ha
	com veu lo mon / pels dolents possehit
	e per que vol / d’aquells ser fauorit	475
	no es d’alt cor / qui’n vers tal fauor va
	magnanim es / qui lo mon te’n menyspreu
	e molt mesqui / lo quil pensa seruir
	e com aquest / los veu contrauenir
	que fa lo llas / sospirant lloa Deu	480

	Hon cab virtut, la veritat s’asseu
	e la raho / ab aquestes s’ajuny
	hon vna es / les altres no son luny
	de’lles no sab / qui nols dona’gual peu
	la ver’honor / es dat als lochs hon son	485
	e lo reuers / al qui sen troba buyt
	l’hom quin es menys / es arbre menys de fruyt
	homs en bell ort / son los homens del mon